Un cop a casa de la amiga, vaig començar a sentir uns crits, vaig sentir com la meva millor amiga, la Maria, cridava desesperada, i al cap d'una estona també vaig sentir la veu d'un home.
Jo, molt espantada, vaig pujar les escales i vaig entrar a l'habitació de la Maria. Tot semblava estar en ordre, l'únic que hi havia d'estrany era la cara de la Maria: estava molt canviada.
Em vaig apropar al llit a deixar-li la sopa calenta a la tauleta, em vaig asseure a l'extrem del llit i vaig començar a parlar amb ella mentre li anava donant culleradetes de sopa. Mentre parlàvem em vaig adonar de que tenia la veu molt diferent, semblava la veu d'un home, però vaig pensar que era normal a causa de la febre i mal de coll.
Al cap d'una estona vaig sentir la veu d'una noia cridant, la veu que sentia sí que semblava la de la Maria. Vaig obrir l'armari i allà hi era la Maria, amb una cord alligada a les mans i una altra als peus; em vaig girar per veure qui era el que estava estirat, però no hi havia ningú. Havia marxat corrents amb una bossa plena de diners i de joies. Vaig baixar les escales per intentar atrapar-lo, però corria massa i no vaig poder agafar-o, però per sort un cotxe de policia passava per davant i aquests si que van poder atrapar el lladre.
Al final després de l'ensurt tot va acabar bé, amb la Maria al llit prenent la sopera que jo li havia portat.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada