DUBLÍN DES DE DALT

Era un dia plujós, tot tenia un color fosc, la pluja havia mullat es teulades i el paviment de la ciutat.
Mirant a l'horitzó tot sembla un caos, si t'hi fixes hi ha milers de cases i edificis tots molt junts, com si volguessin fugir del fred escalfant-se entre ells.

Si segueixes la línia on se separen la ciutat i el cel, més o menys a la meitat d'aquesta línia, hi ha una punta que sobresurt per sobre de tots quests edificis, com si fos una espasa alçada a l'aire.

Al centre de la imatge també podem observar una teulada d'un color verd clar, que es pot veure a simple vista, ja que el seu color contrasta amb la resta de la ciutat, feta de colors foscos.

Des d'allà dalt tot era minúscul: recordo haver de fixar molt la vista per veure cada petit detall que la ciutat de Dublín deixava a l'aire.

És una ciutat perfecta per visitar, ja que mai s'acaben les coses per poder veure, sempre hi ha petits racons que et poden arribar a sorprendre més que els llocs més coneguts i famosos.



ciutat de Dublín vista des de la fàbrica Guinness

Pastís de fruites

Ja ha arribat l'estiu, i ja tenim totes les caixes de la mudança a la nova casa, ara només ens falta conèixer la zona i presentar-nos als veïns.

La meva mare ha proposat de convidar els veïns a fer el cafè a casa i així passar una estona amb ells.
M'ha demanat que l'ajudi a preparar quatre coses per berenar, ella te la intenció de fer un pastís de fruites per berenar i m' ha dit que jo mentrestant prepari els cafès.

He agafat el bol de les fruites per poder posar-lo a la taula, ja que allà on era em molestava per poder fer els cafès.

Al agafar-lo no he vigilat gaire i m'han caigut les fruites a terra! Seguidament ma mare em diu:
-Recull-ho tot i deixa-ho com estava abans, i no em toquis la pera que  la vull utilitzar pel pastís!

Ressenya pel·lícula

 

FITXA TÈCNICA

Títol: La família Bélier
Director: Eric Lartigau
Repartiment: Lourane Emera, Karin Viard, François Damiens, Luca Galberg, Roxane Duran
Any i país: 2014/ França
Música: Evgueni Galperine, Sacha Galperine


La família Bélier és una conèdia , i també conté parts musicals que tenen un paper important. En aquesta pel·lícula podem veure com és el dia a dia dúna família de sordmuts.
Aquesta obra va sobre una família la qual el pare, la mare i el germà petit són sordmuts, tots menys la Paula, que és la germana gran. La Paula té un do especial per cantar, i ho fa a la coral de l'institut.
El seu professor li diu d'anar afer un examen a París per entrara a una escola de cant, al principi ella no hi vol anar perquè no vol deixar a la seva família sola, ja que creuen que no podran guanyar les eleccions del poble sense ella. La família Bélier ven formatges, ja que té una granja.
Al final la Paula fa l'examen i entra a l'ecola de cant a París.


La pel·lícula és molt intressant i molt entretinguda de veure, i et permet veure la vida d'aquesta família i dels diferents membres.
Ttrobo que és una pel·lícula molt bona de la qual pots apendre moltes coses, i crec que això és el que té com a objectiu.
Tots els actors han sapigut interpretar els seu papers, sobretot la Paula, ha sabut interpretar totes les escenes de manera que semblen reals.

La pel·lícula ha volgut transmetre aquest pas de ser adolescent a ser ja un adult, i tenir més independència dels pares, i crec que el tema l'ha tractat amb bastanta delicadesa.
Finalment és una pel·lícula que l'haurien de veure tots els adolescents i aprendre una mica d'ella.

 

EL TEMPS LLIURE, EN TENIM?

 

Avui en dia, la gent a partir de l'adolescència no acostuma a tenir temps lliure, ja sigui perquè fan esport, estudien ,dinars familiars...

Personalment, considero que hauríem de tenir més temps lliure, perquè només tenim temps per sortir amb els amics un cop cada dues setmanes més o menys i la majoria de vegades és per culpa dels deures o exàmens que hem d'estudiar, o simplement perquè hem d'entrenar perquè ens estem preparant per a una competició important.

De vegades no tenir temps lliure també és culpa d'un mateix perquè no sabem organitzar-nos o gestionar-nos el temps que tenim amb les coses que hem de fer.

No obstant tot això, per una altra part està bé estar ocupats i tenir una rutina del dia a dia, perquè crec que això ajuda a organitzar-te millor i a tenir uns hàbits d'aquí a uns anys.

Tanmateix, seria bo tenir temps lliure i sortir més amb els amic perquè t'ajuda, almenys a mi, a desconnectar de tot i oblidar-te de la pressió durant un moment i després concentrar-te més quan ho necessites.

CARTA DE COMIAT

Benvolguda,
Em fa molt mal deixar-te, creu-me, me fa molt i molt mal, però no tinc més remei, m'he d'acomiadar de tu.

Amb tu he viscut la gran majoria de la meva infància, els millors moments, les millors experiències...
Encara que també hi he viscut males experiències, tu sempre has estat allà quan et necessitava.
Et deixo amb moltíssims records viscuts amb tota la família i amics, sempre que amb les amigues hi fèiem festes o quedades, volien venir amb tu, perquè deien que eres la més gran i maca.

No crec que en pugui trobar a cap com tu, perquè tot el viscut aquí no ens ho treu ningú, perquè porto aquí tota la vida, des del primer dia després de néixer. Jo crec que això és que m'ha fet estimar-te tant i tan. Prometo no oblidar-te mai i intentar passar per davant teu per visitar-te sempre que pugui.

Una abraçada, estimada casa!
Alba.