Em fa molt mal deixar-te, creu-me, me fa molt i molt mal, però no tinc més remei, m'he d'acomiadar de tu.
Amb tu he viscut la gran majoria de la meva infància, els millors moments, les millors experiències...
Encara que també hi he viscut males experiències, tu sempre has estat allà quan et necessitava.
Et deixo amb moltíssims records viscuts amb tota la família i amics, sempre que amb les amigues hi fèiem festes o quedades, volien venir amb tu, perquè deien que eres la més gran i maca.
No crec que en pugui trobar a cap com tu, perquè tot el viscut aquí no ens ho treu ningú, perquè porto aquí tota la vida, des del primer dia després de néixer. Jo crec que això és que m'ha fet estimar-te tant i tan. Prometo no oblidar-te mai i intentar passar per davant teu per visitar-te sempre que pugui.
Una abraçada, estimada casa!
Alba.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada